Amb motiu de la celebració del 25è Aniversari de Bona Voluntat en Acció, volem compartir testimonis de voluntaris i voluntàries de l’entitat on ens expliquen què fan, com se senten amb el que fan, quines experiències han viscut amb nosaltres…
Maria Birulés
No recordo si era l’any 1996 o 1997. Només sé que iniciàvem un projecte al carrer Roser 99, al capdamunt d’un carrer que pujava. L’objectiu era ajudar a la població més deprimida del barri. A la secció d’alimentació érem tres: el Julián, l’Agustí i jo. Seguint les instruccions que ens deixaven en un llistat, els dimarts havíem de preparar els lots de menjar i deixar les bosses llestes per quan els usuaris las passessin a recollir el dijous. Avia’m vam fer pinya els tres. Quan acabàvem la feina, ens reuníem a l’única peça que disposava d’una estufa, i allà la fèiem petar fins les 8 del vespre. Havíem d’esperar fins les 8 perquè de tant en tant venia algú a demanar informació.
Un dia vam descobrir que no calia preparar una trentena de lots, sinó… cinquanta! Ningú ens havia avisat. Aquell dia vàrem acabar molt cansats, però ens hi vàrem acostumar. La ONG anava creixent.
En una altra ocasió vàrem proposar substituir les bosses blanques per calaixos de plàstic, com els de la fruita. Així els podríem apilar.
Coincidíem amb la gent del rober. Recordo a la Fabiola, la Neus i la Maria Antònia. També a la Imma. Allà també vaig conèixer a la Tere. Érem pocs, però ben avinguts.
Un dia que l’Agustí no podia venir, va venir la Maria Rosa. I gràcies a ella es va organitzar el primer sopar de Bona Voluntat, que crec que va ser al Paral·lel.
Ara em venen a la memòria algunes usuàries que també venien a ajudar. I l’assistent social. He oblidat els seus noms, però no a elles.
De fet, aquells dimarts a Bona Voluntat van ser entranyables: de molta feina, però també de companyonia, de molta satisfacció i de bona harmonia.
